Escola de dibuix i pintura del Masnou

pla pedagògic

pla pedagògic

PLANTEJAMENTS GENERALS

 

El  pla pedagògic de la nostra escola de dibuix i pintura del masnou és podria resumir en un ideari del que ha de ser la educació artística en el més ampli sentit del terme. Permetre que cada persona es desenvolupi en la seva individualitat, oferint una amplia visió de la creativitat i les seves formes. Volem una escola que ens ensenyi que no hi ha una manera de veure el món , no hi ha un sol individu. Tothom pot aprendre, i s’ha de valorar cada resultat en la seva individualitat, evitant en tot moment la competitivitat valorant la idea de que no hi ha “un millor” ni “un pitjor” i reforçant el diferent.

 

En una societat materialista, on l’educació artística juga cada vegada un paper menys rellevant, fins la seva quasi total desaparició dels temaris a mesura que avança l’escolaritat. On la manualitat és un valor cada vegada menys important, volem des dels nostres plantejaments reivindicar la necessitat d’educar la mirada, la sensibilitat i desuniformitat com a via per la comprensió d’una altra manera d’entendre el món i sobre tot de gaudir-ne. Un quadre pot propiciar tot un univers i pot també deixar-nos indiferents, és des de la pràctica de l’art, és aprendre a dibuixar i a pintar una via per apropar-nos a l’art amb una nova mirada més enriquidora. La pràctica artística, dibuixar i pintar, és una de les activitats on es posen en joc més camps del coneixement. Després de esforçar-nos en pintar un paisatge són moltes les coses que hem posat en qüestió, no només hem après a pintar aquell paisatge també hem aplicat un nou enfoc al mateix paisatge i hem establert una relació amb ell fins aleshores ignorada.

 

Un espai on posar-lo en pràctica. La nostra escola del Masnou, la antiga Catequística és un gran espai diàfan sense envans ni separacions per aules, amb un sostre molt alt, un preciós jardí, i grans finestres. És l’espai perfecte per la nostra escola BLANCDEguix, una escola de dibuix i pintura situada al Maresme. Parets que ja han estat testimoni de la vida cultural d’un poble, parets que ja s’han hagut de barallar amb un concepte de cultura restrictiu sota una dictadura per sortir-ne airoses. Aquesta diafanitat de l’espai, aquesta sensació d’aire i de llum està totalment d’acord amb la nostra idea d’escola per a la educació artística, sense envans ni fronteres i amb tot el aire del món per poder educar l’esperit  de tot el qui vulgui acostar’s-hi .

 

PLA PEDAGÒGIC

 

Exercitar-se en el dibuix i la pintura no és només una qüestió manual, tot el nostre pla pedagògic gira entorn de fer de l’aprenentatge i la recerca d’aquesta habilitat manual una qüestió suportada i emparada per l’exercici intel·lectual que suposa intentar representar el món i les idees.

 

El nostre pla pedagògic està estructurat en tres grans blocs i cada contingut concret que es treballi en cada moment intentarà passar per aquests tres eixos:

  • VISIÓ
  • CULTURA
  • HISTÒRIA DE L’ART

Un primer bloc és el de LA VISIÓ, aprendre a dibuixar i pintar és sobretot aprendre a mirar. Això és dit encaminar els nostres esforços visuals a “mirar” que és el que realment veiem. En podríem dir netejar la mirada d’allò que sabem del que estem veient, per “veure” realment. Quan mirem qualsevol cosa projectem tot els nostres coneixements i prejudicis sobre allò observat i és feina del mestre ajudar a mirar sense aquesta projecció que ens trava la mirada.

 

El segon bloc és el de la CULTURA. Aquest bloc el diferenciem del de Història de l’Art, ja que és d’on traurem recursos que ens ajudin a fer entendre els conceptes que en cada moment treballarem sense que aquests tinguin relació directe amb la Història de l’Art, sinó amb la cultura en general. Són molts els camps del coneixement que ens poden ajudar a entendre i als que podem recórrer per ajudar-nos a emprendre la tasca de aprendre a dibuixar i pintar. És un error bastant freqüent intentar abordar conceptes que tenen a veure amb el dibuix i la pintura només des de la Història de l’Art. Molt sovint ens trobem que des d’altres enfocs és més fàcil comprendre qüestions que tenen a veure amb d’altres més artístiques, o també ideològiques.

 

En el bloc de la HISTÒRIA DE L’ART és on reforçarem tot allò que s’està aprenent amb l’ajut d’una visió continuada sobre la Història de l’Art. Parlarem també de dones artistes, aquelles que no surten als llibres i d’altres de més conegudes, però sobre tot prendrem distància d’aquells conceptes que han construït una visió de la Història de l’Art basada en el progrés i l’originalitat mal entesa, parlarem de retre homenatge a aquella originalitat que rendeix comptes amb el propi origen contraposant-lo a aquella originalitat que vol agafar a l’altre com a referència. Utilitzant exemples de diferents moments de la història i fent una selecció sense voluntat de transmetre continguts historiogràfics, ans al contrari intentant treure partit de totes les imatges que han generat els homes i les dones al llarg dels anys per transmetre la idea de que cap respon a una veritat sinó a diferents veritats. Amb aquest fil conductor és més fàcil entendre la dificultat de plantejar un sol concepte de realitat. Segons el contingut que s’estigui treballant es mostraran unes imatges o altres amb l’objectiu de mostrar en tot moment que no hi ha una única manera de veure el món i de representar-lo. També ajudarà a ampliar la nostra cultura visual i a plantejar la Història de l’Art des de punts de vista normalment ignorats

 

EL FEMINISME DE LA DIFERÈNCIA

 

Ha estat la companyia i els suport de les nostres mestres (Assumpta Bassas, Remei Arnaus, Milagros Rivera i totes les que de la seva mà ens han arribat) les que han donat llum i posat paraules al plantejament d’escola que tenim. El feminisme de la diferència ens ha fet comprendre la importància del fet de la sexualitat en l’ensenyament i el molt que això té a veure amb la llibertat amb la que ensenyem i la llibertat que ensenyem. Aquesta llum ens acompanya i volem acompanyi els nostres i les nostres alumnes en tot moment.

 

EL PLA S’ADAPTA A TOTES LES EDATS

 

Aquests són els plantejaments generals del nostre pla pedagògic. La nostra escola de dibuix i pintura del Masnou és per a nens i nenes adults i adultes això vol dir que adequarem a cada edat els continguts ja que cada edat requereix plantejaments diferents.

 

DE P-5 A SEGON

En els més petits (de cinc a vuit anys) la feina del bloc de la visió es molt diferent que de vuit anys en amunt. Els nens i nenes fins vuit anys tenen una creativitat natural que no ve emmascarada per tots els prejudicis i projeccions de les que parlàvem en el bloc de la visió. La feina a fer doncs, no és tant la de fer mirar amb deteniment un model per representar-lo, condició indispensable per exercitar la habilitat manual, sinó tenir molta cura amb el model que es dona a representar per tal que no coarti la seva natural creativitat. També el bloc de la cultura i el de la història de l’art s’adaptaran, es treballarà qualsevol concepte sobretot de forma experimental. Es mostraran imatges sense entrar en gaire detall sobre el seu embolcall històric i s’insistirà en donar rellevància en maneres de fer que s’assemblin al seu propi model. Per exemple la manera de dibuixar i pintar d’un nen a aquesta edat és més propera al Romànic que al Gòtic ja que es refereixen a el que volen representar d’una manera més ideal, (recorren al dibuix amb un ferm contorn i l’omplen de color). Quan intenten representar, ho fan a partir del concepte i no de la imatge, i és això el que intentarem preservar intentant que exercitin la habilitat manual per tal que no els sigui un impediment. A aquesta edat l’esforç manual encara està lligat a una capacitat psicomotriu limitada i s’ha d’ajudar a desenvolupar-la sense encaixonar la seva natural disposició a la representació.

DE TERCER A SISÈ

A partir dels vuit anys comença la incorporació de coneixements que afecta directament la nostra manera de representar el món i les idees. Això vol dir que sabem més coses, amb el que té de bo i el que té de dolent aquest saber. Fins aquesta edat pintem el cel de qualsevol color a partir d’aquesta edat és feina del mestre fer-los veure que no sempre és blau, ja que la tendència és fer-lo sempre d’aquest color. Aquest exemple de el cel blau és aplicable a qualsevol model, així doncs comença en el bloc de la visió la feina d’ajudar a veure, i en el bloc de la cultura i de la història a demostrar que no hi ha una única manera de veure ni una sola estratègia per aproximar-se a allò que vols representar. La diferència entre els adults i els nens d’aquesta edat és que tenen més proper el seu bagatge previ a la incorporació de prejudicis i podem recórrer doncs a ells mateixos per exemplificar. Pel que fa al bloc de la història el fet de que han vist poques imatges els ajuda a no interpretar-ne una com a “la bona”, per ells no és millor un quadre d’un pintor o d’una pintora que el d’un altre, per tant no tendeixen a imitar una manera de fer d’un artista en concret.

ADULTS i ADULTES

Els nois i noies al voltant dels quinze anys els considerem al bloc dels adults tot i que no en són. Tenen una motivació no tant dirigida per els pares quan s’apunten a un extraescolar i això fa que puguin treballar amb els adults. Col·locar-los a una classe amb nens més petits acostuma a no fer-los sentir en un espai adequat. La manera d’enfocar el nostre pla pedagògic amb els adults, tot i que parteix de les mateixes premisses, s’adaptarà als plantejaments d’una manera individualitzada. No tots els adults s’apunten a una activitat d’aquestes característiques amb les mateixes motivacions i és això sobretot el que s’ha de tenir en compte. Basant-nos en els mateixos propòsits de no fer de l’exercici del dibuix i la pintura una pura qüestió manual, l’accés a aquest fet tindrà camins personalitzats adaptats al ritme i als interessos de cadascun. Volem insistir però que l’accés al dibuix i la pintura no ha de venir forçosament donat per una preparació prèvia ni una habilitat donada, ans al contrari qualsevol persona que en tingui ganes pot accedir a una formació, ja que sovint el no haver fet res de dibuix i pintura amb anterioritat pot ser un benefici sobre aquell que ja ve molt format. Farem recorreguts per els tres blocs abans esmentats des de la pràctica de cadascú i intentarem reforçar el nostre pla pedagògic amb: visites organitzades a museus on es comentaran conceptes esmentats a classe referits a obres en concret, conferències sobre temes que creiem interessants, cursos més especialitzats (classes de dibuix amb model, cursos per preparar l’examen d’ingrés a Belles Arts, cursos teòrics etc.)

 

NENS i NENES AMB NECESITATS EDUCATIVES ESPECIALS

 

La pràctica del dibuix i la pintura pot ser una molt bona eina per ajudar a nens i nenes, nois i noies amb algun tipus de discapacitat a comprendre el món que els envolta a adaptars-hi i a millorar la seva autoestima. Poder representar el que veus és una forma de comprendre. En aquest cas el nostre pla pedagògic es centrarà en l’esforç psicomotriu però directament relacionat a la comprensió de conceptes acotats. Es treballarà en centres d’interès molt concrets, com les parts del cos, els colors, les formes, la cuina de la pintura (fabricar pintura, fer paper…) adequant-los a les diferents edats i sempre en grups molt reduïts (de tres a cinc nens per mestre depenent del tipus de discapacitat). 

 

 

 

 

Videos relacionats